top of page

Una exposició que em va tornar a connectar amb la música

Updated: 2 days ago

El dia 6 d'abril, vaig tenir l'honor d'ensenyar algunes de les meves obres en una exposició que em va tornar a connectar a la música, no només a mi, sinó a tota la gent que va venir. Hauria d'haver publicat aquesta entrada fa setmanes, però he tingut alguns problemes per saber què volia dir-ne. Per això, vaig decidir donar-me uns dies per pensar-ho bé i per deixar que les meves emocions es refredessin una mica. A més, per algunes raons de salut, el meu ull no aguanta estar massa estona davant de la pantalla.


** Normalment, escric en anglès, per l'única raó de què així abasto un ventall més ample de gent. Aquesta entrada l'he volgut passar al català, perquè és la meva llengua, la que comparteixo amb les persones que em van acompanyar aquest dia. Però els enllaços que deixo a la meva web són en anglès, i per això si voleu traduir podeu fer servir el traductor.



Pintura i música: una exposició que va connectar el meu art amb el meu amor per la música

Tot va començar un matí en què estava cotillejant el WhatsApp, bàsicament mirant si algú havia canviat la foto de perfil. Va ser aleshores que vaig veure el nom de la Nina a la pantalla, i se'm va ocórrer comentar-li que estava pintant molt i que, potser, voldria penjar algun dels meus quadres perquè la gent els veiés a la seva acadèmia.


La Nina i la veu

Tiro una mica enrere. Conec a la Nina des de ja fa un temps i sempre m'ha intentat ajudar. Creu que les persones ens hem d'ajudar entre nosaltres per a fer realitat els nostres somnis, i jo no podria estar-hi més d'acord. La Nina té una acadèmia de música al meu poble, Nina Academia, on ella i el seu equip ensenyen a tothom com fer servir la veu.


Fa uns anys (soc pesada, però poder saber més coses sobre mi aquí), jo cantava. Bé, no és per presumir, però ho feia força bé. Bé, no tant. Diguem que no donava molt de mal de cap (excepte a ma germana). Però cantava en un cor de Barcelona, feia classes de teatre musical... I també feia classes amb l'Elena, que era de l'equip de la Nina. Però després d'això no vaig cantar més. Tampoc sabia com fer servir la veu per parlar. 


Vaig anar un cop més a Nina Academia, però no per cantar. Necessitava saber com fer servir la veu per comunicar-me. No diré gaire cosa més sobre aquells moments, només que ara parlo i parlo molt. En cas que esteu interessats en el procés, deixo aquest link per a llegir un post que en va fer la Nina, i aquest episodi del seu podcast on en parla:



Després de tot aquest temps, doncs, vaig decidir tornar a contactar amb la Nina. I, com sempre, em va ajudar.


L'exposició

El dia 6 d'abril em vaig llevar feliç de poder compartir allò en què havia estat treballant mentres em rehabilitava. 


Ho havíem preparat tot dos dies abans: les pintures i els currats expositors que la meva parella i el meu pare havien construït junts.



Quan vam arribar aquell matí, l'habitació ja estava plena de cadires, i diversos cantants assajaven les cançons que compartirien. L'exposició no era únicament un "showroom" de les meves obres, sinó un concert on els assistents podrien gaudir d'una mica de música. Les meves pintures, per anar en consonància del tema musical, estaven totes dedicades a algunes de les meves cantants preferides.


Aquí deixo les imatges dels meus quadres:



El meu "gràcies" a tothom

Com he dit abans, no m'ha estat possible expressar abans el que aquesta exposició va significar per mi. No parlaré de l'esdeveniment en sí, només diré que va ser bonic, emotiu i que havies de ser allà per realment entendre el que va significar.


Gràcies a tots i totes les artistes que van venir a compartir el seu talent amb tothom i que em van ajudar a farcir el meu art de música.


Gràcies a tothom que va venir, que va decidir passar el matí d'un bonic dissabte amb nosaltres i els nostres somnis. I, particularment, moltes gràcies a aquells i aquelles que van venir expressament des de lluny.


Gràcies a l'Ame Soler, Tres Voltes Rebel, per venir des de València per donar-me una totalment inesperada sorpresa que quasi em fa plorar tot i que havia promès que no ho faria. I gràcies també pel magnífic i súper útil regal que em va fer!


Gràcies al Carlos, la meva parella, i a tota la família que va estar amb mi no només aquell matí, però tots els dies previs per ajudar-me a preparar-ho tot.


I, finalment, 1000 gràcies a la Nina i al seu equip per fer-ho tot possible.






9 views0 comments

Recent Posts

See All

Commentaires


bottom of page