Em sento bé quan pinto, sento que aprofito el meu temps, que en trec coses bones. Porto cinc mesos sense treballar, encara recuparant-me d'algunes cirurgies. Està sent costós. No és que m'encanti allò de què treballo, però sóc d'aquelles persones que necessita sentir-se útil. I no m'he sentit així massa sovint últimament. Però pot ser que pintar actuï com una rehabilitació per a mi.
La cosa és que estic experimentant allò que vaig viure fa uns cinc anys. Aleshores, vaig tenir la primera gran operació que em canviaria la vida. Va ser pitjor que ara, amb més complicacions. Vaig necessitar uns dos anys per poder incorporar-me a treballar altre cop.
Us diré una cosa. De vegades, no es tracta només de salut física. Ara, més que mai, sentim a parlar de salut mental. Quan tens qualsevol problema de salut, aquest sempre passa a ser també mental. Pots recuperar-te físicament, però la recuperació psicològica pot anar més lenta.
Sobre Dones en cadires: una serie sobre pintar com a rehabilitació
Aquesta sèrie se'm va acudir per casualitat, ja que vaig pintar els dos primers quadres sense intentar-los connectar. A la meitat del segon, però, em vaig adonar de què tenien coses en comú. Hi havia cadires, i les dues dones tenien una actitud com de cuidar-se a sí mateixes. Això em va fer pensar que seria interessant fer una sèrie de pintures que reflectís un moment de pausa per aquestes dones per a què refleccionessin allò que realment volien o desitjaven.
Volia que les peces fossin com un somni, que reflectissin calma i tranquil·litat.
Les tres primeres peces
Com dic, aquesta col·lecció és sobre autodescubriment, que fos sobre dones que presten atenció a sí mateixes i rumien sobre allò que faran a continuació. Vull pintar dones que es paren un moment per pensar en sí mateixes o escoltar els seus pensaments, necessitats, somnis i creences.
Golden Dreams
La primera peça de la col·lecció. En aquest quadre, la dona ha trobat temps per a si mateixa, somia amb el que vol aconseguir i ha decidit fer-ho. Ella s'enfronta al seu futur, i també al seu passat i, com reflecteixen els colors, té tristesa però esperança i fe.
Nude Calm
Aquest quadre té molt significat i per això és una de les meves peces favorites.
La dona està inspirada en un autoretrat d'una fotògrafa espanyola, Clara Ruiz, que sempre he admirat. Aquesta imatge va ser inspiradora per a mi, ja que la posició de la dona reflecteix cura personal i molta tendresa, i també trobar un lloc dins d'una mateixa per a trobar la pau i el perdó. Se sent com a casa en el seu propi cos. Els colors neutres representen la calma, i els ocells són símbol de llibertat i tranquil·litat, com les ones i la platja del fons.
Misty Night
Aquesta és una peça de tècnica mixta, realitzada principalment amb tintes, acrílics, olis i una mica de pa d'or. He utilitzat una fotografia d'autoretrat que em vaig fer fa uns dos anys. És el primer autoretrat que he pintat. Ha estat un procés complicat per a mi, ja que he hagut d'afrontar la meva pròpia imatge. M'he sentit bé pintant. Havia oblidat que jo també podia ser bonica i m'he sentit a prop d'aquesta bellesa durant aquest procés.
Comments